Joan Amades Folklore Canvi climatic

El folklore i el canvi climàtic

Els nens volen saber

Joan Amades era un nen que venia llibres de vell al mercat de Sant Antoni. Li agradava tant llegir, que aviat s’interessà per tot, i de gran va voler recopilar tot el saber del país en cinc-mil pàgines; el “Costumari català”: tot el folklore, costums i tradicions de Catalunya.

Després hi tornarem.

De petit, jo em feia una pregunta:

Per què tantes persones pensaven de manera tan irracional davant de situacions fàcils de racionalitzar? Per exemple, davant d’ideologies, o de conflictes com els d’Irlanda del Nord o el Pròxim Orient.

Per comptes de reflexionar-hi, la gent repetia consignes en un sentit o en un altre, i no escoltaven la versió de qui pensava diferent, i això perpetuava el problema.

Els grans som burros

Quan em vaig fer gran i vaig saber algunes coses de la vida, per fi vaig veure clar a què em volia dedicar: volia comunicar coses complexes de manera entenedora.

Però m’equivocava. Que pretensiós. Que burro!

Perquè la cosa no era que les idees fossin complexes; el problema era que la penya no les volia entendre. O –per ser més precís– la penya no s’adonava que no les volia entendre.

Vol dir això que la penya és imbècil? No! (O no tota). Passa que hi ha creences que es transmeten de pares a fills i s’acaben sedimentant a la cultura popular.

El folklore de Catalunya

Joan Amades va dedicar la vida a recórrer Catalunya recollint cançons, costums, llegendes i creences que s’havien transmès des de temps immemorials. El que se’n diu folklore, i que representa la cultura i l’art popular d’un país.

Això forma una manera de ser, de veure el món d’una comunitat. I tenir la mateixa visió del món que la teva comunitat és molt útil per a la supervivència. D’aquesta manera, quan veus un llop, no et pares a pensar: “El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d’Euràsia i Nord-amèrica”, sinó que interpretes que és perillós i apretes a córrer.

Però això no vol dir que el llop sigui necessàriament perillós, sinó que s’ha convertit en “meme”: una cosa repetida i repetida fora de context fins que perd el seu significat original.

Cultura popular

Funciona de la mateixa manera amb els negacionistes del canvi climàtic o els antivacunes. Es va fer un experiment en que a negacionistes del canvi climàtic se’ls provava que existeix, i malgrat tot seguien creient que no.

Fort, eh?

Els psicòlegs, sociòlegs i altres estudiosos del comportament en diuen “biaix cognitiu”. I podia anar molt bé per a adaptar-se al grup –i per tant, per a sobreviure, però ara es una gran putada i un impediment molt gros per al progrés humà.

Si trobes interessant el tema, pots fer un passet més llegint això.

Un joc

Per acabar, et proposo un petit joc de set preguntes. No me les contestis, només pensa-hi:

  1. Ets del Barça?
  2. Ets d’esquerrs o de dretes?
  3. Creus que la vacuna arribarà abans de l’estiu del 2021?
  4. Opines que els autònoms paguen massa impostos?
  5. Et sembla que s’ha avançat suficient en la igualtat de la dona?
  6. L’homeopatia pot ajudar a curar una afecció?
  7. Què t’interessa més, la guerra de Síria o el conflicte àrab-israelià?

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar