La previsió

La previsió

Ets un porc.

I com que allà fora ronden llops, et fas una casa de totxos. 

Mentrestant, els altres porcs se’n foten. “Una casa de totxos, com et passes!”, diuen.

És clar. Perquè construir una casa de totxos és una matada. I amb tantes hores dedicades a fer-te la casa, no tens gaire temps de sortir a fer unes birres amb els altres porcs.

En canvi, si et fas una casa de palla, com la del porc Manel, en pocs dies està acabada i a punt per entrar-hi a viure. Una feina mínima, per sortir del pas, perquè lo important és viure la vida amb alegria.

Tu no penses igual que el Manel, però. Segons el teu parer, és molt millor treballar pensant a mig i llarg termini, i després ja colliràs els fruits de la teva feina constant i prendràs les birres que vulguis.

Tens por.

Naturalment; hi ha llops rondant. I tu ets dels que pensen que a la vida val la pena ser previsor i que, per viure la vida amb alegria, és preferible no ser menjat pels llops.

“Ets un cagat! No podem viure amb por, acabaríem malament del cap”, diuen, rient, el porc Manel i la truja Conxita. “Ha, ha, ha!”. I així cada dia.

Un matí que el Manel té ressaca, truca a la porta el llop Josep Maria.

“Obre’m, porc”, diu el llop. 

“No vull”, respon el porc.

El llop, evidentment, bufa fort i la caseta de merda del Manel es desfà de seguida. El Manel apreta a córrer i arriba a ca la Conxita.

El mig termini.

La Conxita opta per un terme mig: ella és més de fer cases de fusta. No cal tanta feinada com la de totxo, però aguanta més que la de palla, i és una inversió que considera raonable. De manera que la Conxita i el Manel estan fent unes birres tranquil·lament a la casa de fusta.

Quan arriba el llop, la Conxita, amb tot el dret, es nega a obrir-li la porta. El Josep Maria s’emprenya i bufa molt fort. La casa aguanta, perquè no és com aquella caca del Manel. Està feta amb més consistència, ha requerit més feina i els materials són més bons.

Però a la tercera bufada del llop, la casa de la Conxita es desmunta.

Ara un llop és a punt de menjar-se-la. Caranxo, quin contratemps. Mai no s’ho hauria imaginat. Són aquells imprevistos que és poc probable que passin, però que hauria calgut tenir en compte…

Sense temps per pensar què deu haver fet malament, la Conxita i el Manel surten corrents cap a casa teva.

Recordem que la teva és de totxo. És nova, no l’has acabat fins fa poc, perquè és més elaborada, vol molta més dedicació i els materials són bastant més cars. Això sí, és més segura i, per tant, a la llarga molt més rentable.

A llarg termini.

Treus unes birres de la nevera –t’hi has fet una instal·lació elèctrica i tot– i passeu la tarda xerrant. De mica en mica, els altres es refan de l’ensurt del llop. Un ensurt perquè es pensaven que a ells mai els passaria, això.

Però les coses van com van, a la vida mai pots dir que això no et passarà a tu…

Esteu fent-la petar, que si patatim, que si patatam, i truquen a la porta.

“Sóc el Josep Maria, obriu, sisplau”, diu el llop. I tu li dius que no, clar.

El Josep Maria ja no està per hòsties. Porta tot el dia empaitant porcs i té gana. De manera que sense dir res més es posa a bufar.

La casa és d’obra, i sap que li costarà, però ell és un expert bufador de cases. Tot i així, quan porta vint minuts, veu que no hi ha res a fer. Té gana, però està cansat. A la merda els porcs, se’n torna cap a casa i pel camí ja comprarà alguna cosa al súper.

La tranquil·litat.

El llop no entrarà mai a casa teva. Pots estar tranquil, perquè està ben feta. T’has passat pel forro les riotes dels porcs i has anat a la teva, fent el que creies millor, informant-te i mirant el futur.

Perquè a la vida hi ha imprevistos, però també coses molt previsibles que convé no ignorar. 

Enhorabona per la feina!

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar