Beatrix Potter, el relat del bon rotllo

Beatrix Potter, el relat del bon rotllo

Hi havia una vegada una dona, i el seu nom era Beatrix Potter.

La Beatrix vivia amb la seva família a Londres, i estiuejaven al camp. Tret del seu germà petit, va créixer sense la companyia de més canalla, vivint i jugant amb moltes mascotes i al seu propi món. Als nostres dies això seria desaconsellable i probablement la portarien al psicòleg -o a l’esplai- per tal que no desconnectés tant de la realitat.

Però, per sort, llavors això encara no es feia.

Com que no es feia, la Beatrix es va poder fer dona vivint a la seva puta bola, amb un món propi molt ric ple d’animals, d’amor per la natura i de vida senzilla. I, és clar, escrivia contes d’animalons i vida senzilla, amb conills que collien mores i que prenien el paraigua per anar a comprar el pa.

I pam, vet aquí que la Beatrix es va fer famosa i rica amb els seus contes d’animalons i vida senzilla. I el seu èxit va ser tan brutal, que encara ho és; fins i tot hi ha museus i se’n fan exposicions (correu, que aquesta s’acaba diumenge!).

I la cosa més paradoxal és que els seus llibres continuen tenint un gran èxit gràcies a que mostren precisament el relat del bon rotllo. Perquè, tot i ser animalons vestits, viuen en un món més autèntic, més simple i més natural; i quan els llegim ens allunyen d’aquesta cosa podrida, desesperançada, violenta i buida d’avui en dia.

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar