Continguts_guais_caracter

El caràcter i la personalitat

Això que t’he escrit és un post sobre per què estem malalts del cap, i si el llegeixes tot veuràs s’acaba bé.

Un nen tímid.

Fa més d’un segle, en un poble hi havia un nen nyicris i tímid que es deia Estevet*. A ca l’Estevet eren pobres, però bona gent; amb un caràcter molt ferm i principis morals tan clars com ara la integritat, l’honestedat, l’amor i la generositat.

Però l’Estevet ho passava malament a l’escola; veia que els nanos més populars es guanyaven els afalacs dels mestres i l’atenció de les noies, i que els introvertits no eren populars i rebien mofes. I els valors no importen? (Ai, Estevet, que de pressa canvia tot; el món ja no és com t’havien ensenyat a casa).

I vet aquí que l’Estevet va decidir deixar de ser tímid. Va prendre la determinació de valorar-se, guanyar seguretat, el que ara es diu empoderar-se. S’esforçà molt a semblar segur de si mateix i dir coses en veu alta perquè els altres l’escoltessin.

L’Estevet es va afanyar tant en això de parlar amb confiança, que va aprendre’n molt. Al cap d’un temps ja no era tímid: parlava amb autoritat i la gent l’escoltava embadalida. Era carismàtic. S’havia construït una personalitat.

L’Estevet era el puto amo.

A partir de llavors, va tenir molts amics i va ser tan influent que els altres el contractaven perquè els ensenyés a ser putos amos. Li va anar molt bé, i va escriure un llibre que encara ara és un dels grans best-sellers de la història**.

L’Estevet va canviar de la mateixa manera que va canviar tot al segle vint: amb la societat pràctica i materialista, es va passar de la importància del caràcter i els valors morals, a la de la personalitat i l’aparença.

Si no somrius, ves al psicòleg.

Avui en dia has de ser extravertit, somriure a les fotos i sobretot socialitzar. Tant és així, que el DSM-IV (la guia de diagnòstics per a trastorns mentals) tipifica com a trastorn mental el passar mals tràngols en situacions socials.

Atenció: no un contratemps, ni una dificultat; un trastorn.

Efectivament, si ets introvertit et donen pastilles perquè encaixis al món dels extravertits; i a la canalla que no té amics la porten al psicòleg (o a l’esplai).

Un segle més tard d’allò, tots tenim smartphones, sis parells de bambes, anem de vacances i ens fem fotos somrient. Tothom vol ser com l’Estevet, i tant els despatxos com les escoles o les xarxes socials són plens de petits putos amos.

Jo també.

Com que vull tenir feina, vaig fer un curs per aprendre a fer anar el Linkedin. “Fes-te una bona foto per al perfil”, va ser la primera lliçó. Perquè la imatge, el que transmets, la teva personalitat, és el que compta més. L’aparador, la façana.

“Somriu. Mira de cara, sembla professional” –que no es noti que prens pastilles. Perquè jo de natural somric poc, però vull feina.

Fa molts anys que m’esforço per aprendre, millorar i fer la meva feina ben feta. Però, ai, quantes oportunitats laborals he perdut per no ser sociable!

Final feliç:

Escric això un segle després del llibre de l’Estevet, i ha passat una cosa súper guai: hi ha una pandèmia a tot el món! Els petits putos amos, al no poder socialitzar tant, ai las, s’han hagut de conformar amb ser els reietons de casa.

Però això és bo.

Perquè els reietons de casa han tornat a aprendre valors oblidats, com apreciar les petites coses, la generositat o l’amor. Han vist que vivien en un barri, que tenen família, i que se s’estimen (o que no). I jo sóc optimista.

Potser tornen alguns valors que eren mig amagats. Potser amb el temps es tornen a acceptar la integritat i altres virtuts, es rebaixa la pressió per haver de ser extravertit i es tolera la gent solitària o tímida.

Potser el món millora tant, que els introvertits podrem somriure sense haver de prendre pastilles 🙂

*L’Estevet no es deia Estevet, sinó Dale Carnegie, autor de best-sellers i un dels primers creadors de cursos d’autoajuda.
** Dale Carnegie és conegut sobretot per haver escrit “Public Speaking: a Practical Course for Business Men” (1926), que després es va titular “Public Speaking and Influencing Men in Business” (1932). No l’he trobat en català, però en castellà es diu “Cómo hablar bien en público”.

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar