el pages

El marketing del pagès

El que ara anomenem Baix Llobregat, era pagès. 

Ho he dit en passat expressament, per crear un efecte més dramàtic i tal, però la veritat és que encara és pagès. 

Orgull pagès.

De fet, en diuen “el rebost de Barcelona”. Curiosament, lluny de la capital consideren aquesta comarca com a part de la metròpoli.

Però ara no et volia parlar de geoeconomia, ni remarcar-te la ignorància d’uns i altres. 

El que et vull explicar amb tot això és el que he après sent de la comarca, i com això et pot ajudar a tu.

El tarannà pagès.

A casa som aficionats a fer genealogia, i hem investigat molt –i documentat– la història familiar. El resultat: sis-cents anys –fins on hi ha documents– vivint al pla del Llobregat.

Així doncs, bona part de la meva família prové de la pagesia. D’una manera més amateur, encara hi estem lligats, perquè això ha marcat la nostra manera de ser.

“No t’enrotllis. Quin és, aquesta manera de ser?”, et deus preguntar, neguitós.

Tu mateix t’has respost.

Les coses volen el seu temps.

Saps que, si plantes patates, t’hauràs d’esperar que creixin abans de collir-les. Això pot semblar una bajanada, però, mirant com està tot avui en dia, en realitat no ho és tant.

Si llegeixes això en temps de coronavirus, veuràs com la majoria de la gent està impacient perquè les coses tornin a ser com abans.

Un pagès sap que:

  1. Estar impacient no serveix de res, les coses creixen quan volen; i les que no tenen remei, s’accepten. Punt.

2. Les coses mai són com eren abans. Hi ha riuades que ho empastifen tot, perds la collita i potser algun fill, t’arremangues i hi tornes. Punt.

Les coses neixen i moren.

Són cicles, només s’ha de deixar que s’esdevinguin les coses de manera natural. Un pagès intervé en aquest cicle; amb el conreu el modifica, l’altera, però sap que només ho pot fer fins a cert punt.

Un dels slogans que van fer furor durant el procés aquell era “tenim pressa”. Perquè actualment ho volem tot, i ho volem ja. 

Però el pagès sap que això no té cap sentit. Un pagès toca de peus a terra, sap que hi ha coses que depenen d’ell però d’altres que no.

Com l’onclo Joanet

oncle Joanet
L’onclo Joanet

Quan parlo d’aquestes coses, sempre penso en l’onclo Joanet. Va viure la guerra a l’Ebre. La guerra és una merda, però la vida continua. 

Fa poc que va traspassar, però abans li van fer aquesta entrevista a El Periódico; et pot donar una idea d’aquest tarannà.

Miró a Mont-roig.

Miró va haver d’anar a Mont-roig per descobrir la terra, el pas del temps, com creixen les coses, l’essència. Allà va néixer com a artista.

Ell mateix deia: “jo treballo com un pagès”.

Explicava que, com un pagès, treballava en diferents coses alhora, ara aquí i ara allà. Constantment. I les deixava madurar. Regava aquí, empeltava allà… i les coses acabaven brotant.

Com la teva, la meva manera de ser beu de l’herència familiar; del que hem vist a casa. I a casa som molt d’anar fent.

Quan escric això, fa un any que envio el Butlletí als subscriptors. Cada setmana de l’any. Com els pagesos, plogui, nevi o faci sol. Amb crisis, epidèmies, moments difícils, i fins i tot depressions. Anar fent.

El marketing…

Això de fer un blog i crear contingut per a un públic que s’ha subscrit, que t’ha dit que el vol, és un exercici molt recomanable. 

Resulta molt útil per anar-ne aprenent, per exercitar l’escriptura i la creativitat, pel compromís, pel lligam amb el subscriptor, i també per anar treballant la teva pròpia marca personal, com qui treballa el seu tros.

La marca personal és una manera de fer marketing; el marketing de continguts –l’inbound marketing– podríem dir que és el marketing dels pagesos, perquè és anar escatant, anar regant, anar cuidant la terra perquè et doni fruits.

Ho fan servir empreses, però cada cop es fa servir més en l’àmbit professional i de marca personal. Abans, els il·lustradors i altres professionals teníem portafolis, mostraris, targetes, currículums… Aquell era el nostre marketing, no en teníem més.

… i les carxofes.

Una de les màximes del “marketing de continguts” és “donar abans de rebre”; oferir sense esperar res. Sabent que no hi ha beneficis a curt termini. Com fa el pagès.

I estic molt content, perquè aviat serà temps de collir carxofes.


Dedico aquest post a la meva família, tant als que hi són com als que no.

2 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar