Escriure

Escriure

Potser ara escrivim més que abans però no ens ho sembla, perque ho fem de maneres diferents.

Ara és habitual escriure whatsapps, tweets, posts a les xarxes, emails… i no en diem “escriure”, perquè encara no està normalitzat al nostre caparró. Ens sembla que només es poden escriure novel·les.

El mateix passa amb “llegir”. Evidentment, llegim molt més que abans, però potser no són llibres; per tant, no en diem “llegir”; és una qüestió de prestigi, de la connotació que té el verb.

Escriu!

Ara em refereixo a l’hàbit.

Pot ser que, si no en tens costum, et pugui fer mandra. Però és una manera d’ordenar el caos, de desfogar-se i de fer anar el cervell. 

Encara que et sembli que no saps redactar, que no tens res per explicar, que no tens imaginació, o altres bajanades, és un exercici comunicatiu molt bo.

I, com veuràs més avall, això s’entrena.

Escriu a mà…

Fa molts anys, jo era dels que escrivia cartes, encara que el destinatari visqués a prop. 

Sempre m’ha agradat la correspondència, lo del butlletí que t’envio no ve d’ara.

Si et sents estressada o ansiosa, escriu a mà.

Si tens depressió, així que et vegis capaç, escriu a mà. El que sigui. “Papa i mama”, tant és.

Si ets sents bé però tens ganes d’ordenar aquells pensaments que et ronden pel cap, escriu a mà.

Acostuma’t a fer llistes. Frases curtes. Pensaments.

La psicòloga recomana l’escriptura a mà.

Escriure a mà, com ens recorda la psicòloga Sílvia Catalán al seu blog, resulta molt terapèutic: 

“L’escriptura a mà ens connecta més amb allò emocional que la escriptura amb un teclat i una pantalla”, diu. 

Un altre dels aspectes positius que recalca és que ens deixem anar més, que és més espontani:

“Quan escrivim a mà no tenim tanta tendència a rellegir ni a corregir, escrivim de forma més lliure i més emocional”.

Si entens l’anglès (cosa que t’aconsello molt tal com estan les coses), et recomano llegir aquest article de Markham Heid: Bring Back Handwriting: It’s Good for Your Brain

Escriure a mà m’ajuda amb “lo meu”.

Jo afegiria que, en el meu cas, m’ajuda a ordenar els pensaments i calma el meu temperament, que ja de per sí és bastant eixelebrat. 

Al patir un trastorn per dèficit d’atenció i impulsivitat, el fet d’obligar la mà a anar posant sobre el paper una paraula darrere una altra, em suposa un exercici d’ordre brutal, i em serveix per a entrenar la meva funció executiva. 

I a tu amb “lo teu”.

I és clar, escriure a mà també és molt recomanable per a les persones normals.

Si tu ets d’aquest grup, també te’n pots beneficiar. L’exercici de l’escriptura en si ja és molt aconsellable, fins i tot per a la gent equilibrada.

De manera que, si et fa pal fer-ho a mà, fes-ho al teclat.

Però escriu.

Podria ser que li acabessis agafant el gust. Potser fins i tot t’enganxa (no series la primera).

Si ets d’aquestes, no et frenis. Omple fulls i més fulls.

I si t’agrada tant que vols perfeccionar:

Hi ha tallers d’escriptura, llibres, cursos i escoles. I avui en dia, és tot molt assequible per internet.

Jo no hi confio gaire, però és una opinió personal. 

M’explico: hi ha gent que es pensa que fent un curs sabrà escriure, i de vegades es ven d’aquesta manera, però escriure bé, com tot, és una qüestió de pràctica, d’equivocar-se, de llegir molt i d’aprenentatge constant.

Per altra banda, sí que crec que et poden ajudar molt. 

Sobretot si et sents insegura escrivint o no saps per on començar. Et poden oferir pautes i, si t’agrada seguir les regles o necessites unes guies, et poden anar bé algunes tècniques narratives.

Escriure és un art.

I requereix com a mínim una d’aquestes condicions:

Talent innat.

Molta pràctica.

S’entrena. I no has de passar examens. Ni fer cap carrera. No caldria ni que ho llegís ningú.

Com et deia en començar: acostuma’t a dur un bloc a sobre. A fer llistes. Frases curtes. A apuntar pensaments.

Practica molt, molt i molt.

Ja sabem que la creativitat s’entrena. L’escriptura també és creativitat, encara que facis el DOGC. 

Per tant, com més escriguis, millor ho faràs. No cal ser Hemingway, ni Carner. Ni tan sols Almudena Grandes. Sigues tu. Expressa’t. O simplement vomita el que et passi pel cap.

Mostra-ho.

Quan t’agradi –que t’agradarà i t’enganxarà– ho faràs “bé”. I aniràs millorant, corregint, modificant, i adquirint seguretat. 

Si ets d’aquelles que li agafen el gust i no pots parar, llavors sí, voldràs que algú ho llegeixi. 

Potser pensaràs que a ningú l’importa el que tu escriguis, la teva vida, les teves neures… 

T’equivoques. Interessen, perquè ets humana i qui et llegeix també ho és. Pot ser que pensi igual, o hagi sentit coses semblants, o que li passessin anècdotes relacionades.

Tots sentim i raonem.

Quan hagis entès que el món et vol llegir, haurà arribat el moment:

Fes un blog.

Si vas perduda amb aquest tema, en un altre post t’explicaré com fer-ho o per on començar.

I, per a qualsevol cosa, si necessites ajuda aquí em tens.

2 comentaris

    1. Com me n’alegro, Sandra! Justament ara estic en procés de “rebrabding” de Continguts Guais (que vol dir un replantejament de fons, tant de concepte, d’objectius com de forma). M’anima molt que em diguis això justament ara.
      Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar