estrategia van Gogh

L’estratègia de van Gogh

Un dels pitjors errors que va cometre van Gogh va ser suïcidar-se.

De vegades, les circumstàncies externes van a la contra, i sembla que no hi hagi opcions. I en aquests moments, pots pensar que no té sentit continuar.

Si ets un artista, seguramanet sabràs de què parlo.

El Vincent era pobre, inestable, es feia gran, i no veia com coi poder viure de l’art. No ho sabrem mai del cert, però possiblement li passés una cosa així.

Tingues una estratègia.

Mai és bona idea actuar a la brava, sense una estratègia.

Les circumstàncies són transitòries. Per molt dolentes que semblin en un moment determinat, convé pensar sempre a mitjà i llarg termini. 

Considerar una estratègia serveix per tenir aquesta previsió. T’ajuda a prendre perspectiva, observar què pots millorar i, sobretot, en què ets bo, què pots aportar i com ho pots fer.

No sabem si el suïcidi formava part d’una estratègia per vendre quadres un cop mort, però, personalment, crec que es va equivocar.

Abans de l’estratègia, el DAFO.

Si bé un pla estratègic de marketing hauria de ser a mitjà i llarg termini, hom també hauria de considerar com de llarg hauria de ser aquest marge. Particularment, penso que obtenir un benefici pòstumament no és gaire rentable.

Quan consideres el suïcidi com a estratègia, el més prudent, abans de tirar-lo endavant, és valorar-ho a través d’un DAFO.

Què és un DAFO?

Un DAFO és un exercici molt útil per analitzar la teva situació i marcar els teus objectius, i a partir de llavors establir quina hauria de ser la teva estratègia per assolir-los.

Si bé normalment es fa servir en l’àmbit professional, això és aplicable a tots els aspectes de la teva vida.

Com es fa un DAFO?

Per entendre com es fa un DAFO, farem junts el de van Gogh. 

Abans de continuar, no em puc estar de retreure al seu germà Theo, com a marxant i responsable de marketing, que no l’assessorés en aquest sentit.

Però potser jo et puc ajudar a tu; em faria molt feliç saber que no t’has suïcidat gràcies a aquest exercici.

El DAFO de van Gogh.

Un DAFO consta de quatre apartats, les inicials dels quals componen el mot “DAFO”: Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.

Debilitats: 

Són aquells aspectes interns (teus) en què vas més coix i que trobes que has de millorar.

En el cas del Vincent, podrien ser la impulsivitat, la inestabilitat emocional, l’escassa formació acadèmica i la falta de recursos econòmics.

Amenaces:

Les amenaces són situacions o particularitats que no depenen de tu i que poden perjudicar el teu objectiu o propòsit. 

Per a van Gogh, sens dubte, un factor negatiu era l’edat (recordem que s’hi va posar gran); també l’enorme competència dintre del camp de l’art bohemi, i la curta esperança de vida –degut a la poca salubritat d’una època en que no hi havia antibiòtics ni vacunes.

Fortaleses:

Les coses que tens de cara, tot allò que et diferencia de la resta i et fa ser millor o estar en una posició més favorable.

Ell era un geni, tenia una gran sensibilitat, un enorme talent per a l’abstracció i per a la síntesi, capacitat de treball i sacrifici, ànsia d’aprendre coses i experimentar, i un punt de vista molt diferent –innovador– gràcies precisament a no haver rebut una formació acadèmica estàndard.

Oportunitats:

Lo que et pot fer servei, camps on podries destacar, tasques que podries desenvolupar millor que altres… Les oportunitats són totes aquelles coses externes que poden anar al teu favor si les saps aprofitar.

Era un món molt actiu, els moviments artístics a Europa se succeïen ràpidament; i era un moment immillorable perquè el Vincent tragués profit del seu art i el seu potencial innovador.

Què fer ara amb aquest DAFO?

Un cop anotats tots aquests aspectes, és moment d’analitzar la situació i establir una estratègia per millorar-la. 

Com? 

Tranquil cony; ara ho veurem.

Gestionar les Debilitats: 

Theo el finançava generosament, però no n’hi havia prou. Hauria necessitat un inversor, un patró. Si ara fos aquí, li diríem que busqués un mecenes, un espónsor, algú amb qui treballar i que li aportés recursos econòmics per poder-se dedicar a la seva activitat. I que anés al psiquiatra. Ara sabem que hi ha tractaments i teràpies que el podrien haver ajudat a estabilitzar-se i poder-se centrar en la feina.

Protegir-se de les Amenaces: 

Per a l’edat no hi ha protecció possible, però la falta de condicions sanitàries de l’època s’haurien pogut contrarestar amb una millor higiene, abandonant hàbits com el tabac i l’alcohol i, per l’amor de Déu, deixant d’anar amb putes.

Potenciar les Fortaleses: 

Realment, les fortaleses que tenia eren excepcionals. Res a dir, en aquest punt. Només mantenir-les i no renunciar-hi mai de la vida.

Aprofitar les oportunitats: 

No n’hi havia prou amb ser amic de Gaugin. I encara menys, acabar barallats. El gran enrenou, el motor de vapor que era Europa en aquell moment, s’havia de viure. Estar sol a la Provença era molt romàntic i tal, però hauria estat molt millor participar més activament en reunions i trobades amb altres artistes de l’època; el que ara en diríem “contactes”. I, sobretot, procurar no insultar ningú.

Conclusió:

Suïcidar-se no era la millor opció. Amb aquest balanç, el Vincent segurament hauria vist la seva carrera i el seu futur d’una altra manera. Probablement, amb el seu germà Theo, haurien traçat una estratègia per tal de créixer com a artista i, de retruc, com a persona.

I tu? Tens pensat suïcidar-te, o faràs un DAFO?

4 comentaris

  1. No, no em suïcidaré, no pateixis. Tampoc faré el DAFO perquè justament n’he acabat un, el meu.
    M’ha costat molts anys però finalment m’he adonat a temps, no com el pobre Vicent, que em calia reendreçar-ho tot.
    I veigues, aquí estic, contenta i feliç.
    Potser no et serveix de gaire, però d’entrada et coneixes millor, i si el fas bé, sempre podràs dir que vas tenir més sort que el Vincent.

    Ens hem de fer nostre l’eslògan: posa un DAFO a la teva vida!

    1. Exacte, això és el que es desprèn del post. És una eina per ajudar-te a conèixer i per veure unes pistes de per on tirar (i què no fer).

      M’alegro molt que no et suïcidis, francament.
      😉

    2. No, no hem suicidaré, no val la pena.
      Encara que no sigui important, viure per ser una mica millor i contemplar les llums, somnres i colors cada dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar