Iris OKeeffe

La indiferència

Aquest blog va néixer per una necessitat. I una de les premises fonamentals era –i és– no fer un blog de temes d’actualitat, sinó que sigui atemporal.

Per això, l’entrada d’avui és una excepció

Sóc una persona molt sensible, vulnerable i molt impressionable. El que antigament –i encara ara– es considerava un dèbil. Les coses (per sort, també les bones) m’afecten molt, i les coses dolentes de vegades m’immobilitzen i em fan patir durant molt de temps.

D’entre les coses dolentes que m’afecten fins al punt del bloqueig, la que més em trastorna és la violència. De tota mena, però sobretot la física; per a mi, una simple empenta és violència. Davant d’això, fujo, o em tanco, m’aïllo i, si encara fos un nen petit, m’amagaria dins el llit amb un tebeo i no voldria saber res dels humans.

Un món civilitzat

Vaig tenir la gran sort de créixer a Europa, en una època sense guerra, en un ambient civilitzat, amb accés a la sanitat, la cultura i l’art, amb la companyia de persones educades i una democràcia acabada d’estrenar. Afortunadament, mai he patit el problema de la violència. És una cosa molt llunyana, impensable al meu entorn.

La barbàrie i el trauma

Per això, a la meva maduresa, veure com a costat de casa policies agredien persones normals, persones amables i civilitzades com jo, em va afectar molt. Ho he dit a molt poca gent, això: he passat un parell d’anys amb molta angoixa. No me’n sé avenir, i encara no puc veure aquelles imatges de persones normals a terra, ensangonades o maltractades.

Em va sortir fer el blog per necessitat, sense haver-ho premeditat. Perquè per fugir d’aquesta merda necessito dibuixar, escriure, llegir, recordar la ciència, la cultura, tot el que els humans hem aconseguit de bo durant segles de civilització. I després vaig considerar que seria bona cosa fer-me un blog amb la intenció de recordar-me, de recordar-te, que som vius, educats i civilitzats.

La indiferència de l’altre

Però durant aquests dos anys i mig, el que m’ha afectat més no ha sigut la barbàrie en si, sinó la indiferència de la gent. Les persones que no van viure això perquè no són a Catalunya, o que ho van viure però no van voler reaccionar perquè tenen una determinada ideologia, o pel motiu que fos; persones que trobava normals, com tu i jo, i que vaig veure que tant els feia. I això em va semblar molt pervers.

Vull aclarir-te que no em va afectar perquè jo tingui una ideologia o estigui a favor o en contra d’alguna cosa: em va afectar el fet, la violència envers persones normals en un lloc normal i la no reacció d’altres persones. I que, pensés el que pensés jo sobre determinades postures polítiques, m’hauria afectat igualment.

Per això, la passivitat i la indiferència –o fins i tot la justificació– d’allò tan atroç, especialment per part de la gent que considerava civilitzada i culta, encara m’esgarrifa ara. Em repugna. Molt. I no crec que pugui entendre i passar per alt aquesta fredor que jo trobo menyspreu cap als altres.

Durant aquest temps he canviat, per força. I m’he tornat intolerant amb la barbàrie i la indiferència, ja sigui activa o passiva. I aquesta manera de fer, aquesta indolència, tampoc la vull en mi. Si existís aquesta paraula, diria que m’he fet civilitzacionista radical.

Protesto molt

Per això, tot i que no sóc de commemorar res, avui protesto per una cosa. Protesto molt per una cosa que no vull gens, que trobo bèstia. Protesto molt contra una barbàrie que, tot i que no va amb mi d’una manera estrictament personal, sí que va amb mi perquè sóc una persona civilitzada. Dit d’una manera més exacta: m’afecta molt directament perquè sóc una persona.

I de la mateixa manera que no m’entra al cap que un aragonès no protestés contra la violència envers els catalans, no m’entraria al cap que un home no protestés contra la violència envers les dones. Perquè no cal ser català per esgarrifar-se per la injustícia contra catalans, i no cal ser dona per esgarrifar-se per la injustícia contra les dones.

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar