Art i marketing

L’art i el marketing

Això ve arran d’un article de la Tina Vallès sobre el sentit de ser artista.

Comencem pel començament: l’art és comunicació. Crees per dir, per transmetre alguna cosa.

I passa que al món de la comunicació es vol molt, es vol tot. Es parla molt de l’obsessió pels likes o pels seguidors a les xarxes socials, perquè sembla que la culpa de tots els mals sempre és d’internet, però el cert és que la cosa ve de lluny. Això ja m’emprenyava als primers anys de treballar a la tele, on tot es mesura per audiència. El share, la quota de pantalla. Jo era jove i, com molts joves, volia fer coses interessants, divertides, diferents. Art. Però em topava sempre amb el coi de share; els productors i els directors sempre fixant-se en el que feia la competència. Al sector editorial passava igual: importaven els llibres més venuts, tothom volia vendre molts llibres. TOTS els llibres. Perquè a part d’art, a banda de béns culturals, les editorials i altres canals d’expressió han de resultar rentables; perquè si no, pleguen. I el mateix amb les llibreries. Encara que siguin d’esquerres.

I en aquest context, pam, arriba la crisi. I les bones notícies! Perquè amb la crisi això de voler tenir tot el públic s’ha acabat.

Aquest segle ens ha donat dues eines molt potents als artistes: internet i la crisi.

A partir d’ara, només quatre arreplegats ho vendran tot. La resta, si ens esforcem molt, serem feliços tenint una audiència normal. I això és bo.

És bo per raons òbvies, però, sobretot, és bo perquè et dóna llibertat creativa. La cosa, la cosa realment important, és la connexió entre el teu art i les persones a qui emociona i que el valoren. I això ara ho tenim a l’abast, fàcil i gratis, a internet.

La cerca implacable del públic de masses acaba fent-te avorrit. (Seth Godin)

Per això la publicitat es mor. Perquè gairebé ningú té milions d’euros per perdre; allà hi fa tant soroll que no et sentiran per molt que cridis. Et podries gastar molts milions d’euros, sí, però, ¿gastar-te milions d’euros en anunciar-te per arribar al màxim de penya? I com ho recuperaràs? I el més important: ¿realment ho necessites, arribar a una multitud de cretins a qui no interessa gens el teu art?

Perquè la publicitat online és també la publicitat més ignorada que s’hagi inventat mai (Seth Godin)

Ha arribat el marketing a casa.

El marketing té molt mala premsa, perquè s’associa al capitalisme salvatge. Ve de “mercat”, que és un lloc on es comercia, i el comerç sempre ha tingut aquest estigma de pèrfid en determinats sectors (paradoxalment, també en comerços com ara llibreries).

Però el marketing no és (només) una eina al servei del capitalisme per menjar-te el cervell (perquè resulta que ets idiota) i que compris molt més del que pots pagar per endeutar-te i morir de gana. No, el marketing també és psicologia, i filosofia, i sobretot comunicació; el marketing és art. I ara seré encara més agosarat: l’art també és marketing. I els artistes, en conseqüència, fan marketing.

I la seva creativitat sol ser doble: no solament crea el que vol crear escrivint, pintant, esculpint, component, sinó que també ha de ser creatiu per vendre el que crea. (Tina Vallès)

La cosa, al segle vint-i-u, és la connexió entre tu i l’altre. No el contacte entre tu i molta penya insignificant, com havia estat fins ara. I m’agradaria posar en negreta les paraules connexió i contacte, perquè són la clau. Per dir-ho curtet: contacte seria publicitat, és a dir, el segle vint; mentre que connexió és marketing, el segle vint-i-u.

Artista, tingues això enganxat, ben visible, a sobre de la capsa d’aquarel·les:

La teva feina no és per a tothom. (Seth Godin)

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar