Gabriel Salvadó online

L’enginy

Qui fa el que pot no està obligat a més

Sé per experiència que resulta frustrant voler assolir una fita i adonar-te que no pots, no perquè no t’hi esforcis prou, sinó perquè no tens la capacitat natural per fer-ho. Aquest mal tràngol es podria evitar en la majoria dels casos si tinguéssim presents els nostres límits.

Això és relativament senzill fent una mica d’introspecció. Jo, sense anar més lluny, en més d’una ocasió m’he hagut de dir a mi mateix que no estic capacitat per fer tal cosa. Per posar un exemple entenedor: sempre m’hauria agradat ser un violinista prodigiós; però, si parlo amb mi mateix, l’altre jo em mirarà de reüll i de seguida estarem d’acord en que no tinc cap mena de talent per tocar el violí, ni que sigui de manera prodigiosa.

Hi ha gent, però, que no s’entén tan bé amb el seu altre jo.

Ai, no sé per què, ara em vénen al cap les xarxes socials. Des que hi ha xarxes socials, i sobretot des que tanta gent fa servir el Twitter, sembla que hom hagi de demostrar que és enginyós. Ser enginyós és un mèrit, i si es fa bé fins i tot pot resultar admirable. Ara bé: com en totes les coses, hi ha persones més capacitades que altres.

Vol dir això que hom ha de deixar d’escriure al Twitter? De cap manera. Practicar un art, ni que sigui de manera matussera, és molt convenient per a la ment i, poc o molt, ajuda a millorar les habilitats que hom pugui tenir. I observant per sobre, tinc la sensació que moltes persones no passen tant de temps com seria aconsellable practicant alguna forma d’art. Ja sabeu què vull dir: escrivint, dibuixant, ballant, tocant un instrument, fent fotos, el que sigui que es faci amb l’arquitectura…

Les xarxes socials són una eina fantàstica per practicar l’escriptura.

Penso que des que hi ha el Twitter la gent llegeix i escriu molt més. Naturalment, tots tenim els nostres límits, però, tot i que jo i el meu altre jo estiguem d’acord que no tinc gens de talent per a tocar el violí, això no m’hauria d’impedir gaudir tocant-lo. Per això des d’aquí animo la gent a seguir fent servir les xarxes socials i a practicar l’escriptura. No, no cal que mirin sempre de ser enginyosos. No oblidem que moltes vegades resulta encara més admirable no ser enginyós.
Escriure i ja està. I si pot ser curt, millor que llarg.

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar