Les calaveres de José Guadalupe Posada

Les calaveres de Posada

El dibuixant de calaveres era un dels artistes més importants de Mèxic; però ningú ho sabia, i va morir pobre i desconegut. Tan pobre que la seva pròpia calavera descansa a una fossa comuna, amb moltes altres calaveres, de gent pobre i desconeguda.

Una calavera més.

José Guadalupe Posada era dibuixant. No era pintor, com el gran Diego Rivera. No feia murals, com el gran Diego Rivera. No va anar a París, ni va conèixer Picasso, ni va estar patrocinat pel govern mexicà, com el gran Diego Rivera.

Posada feia il·lustracions, caricatures i estampes populars que sortien als diaris. Tractava notícies i temes socials, feia sàtira i versos, i imatges visualment prou expressives com per comunicar-se amb la gent que no sabia llegir; perquè parlava el seu llenguatge.

Calaveres divertides.

Posada no era un “artista”, perquè publicava als diaris; no pintava quadres. Ser un il·lustrador no era ser “artista”. A diferència del gran Diego Rivera, no tenia amics a l’elit intel·lectual i política. 

Posada se’n fotia dels poderosos i dels senzills. Se’n fotia de la vida. Dibuixava calaveres festives, burletes, que ballaven, reien, bevien i anaven en bicicleta. 

La calavera mexicana, la mort divertida, és una herència asteca. Els asteques consideraven la tristesa una falta de respecte cap als morts.

José Guapalupe Posada, don Lupe, no va exposar a San Francisco com el gran Rivera, ni al Palacio Nacional, ni es va afiliar al partit comunista. Tampoc es va casar amb Frida Kahlo, ni feia festes.

Comunicar amb la gent.

Posada tenia una impremta i dibuixava calaveres. Les imprimia als diaris i en pamflets populars. Art per al poble, com el gran Diego Rivera. Només que ell no era un “artista”.

Però, ves per on, ara les calaveres de José Guadalupe Posada són tan conegudes, que formen part de la imaginació i la identitat mexicana. Mèxic són calaveres, i les calaveres són Posada.

Mèxic és Posada.

L’art popular –ara sí, l’ART– tracta de la vida i la mort, de la condició humana, de la brevetat, de l’existència. L’art popular comunica, connecta amb la gent. I la gent se’l fa seu, i el transmet.

Les calaveres de Posada també van connectar amb el gran Diego Rivera. Rivera admirava l’art popular –l’ART– i va contribuir a difondre Posada, donant-lo a conèixer. Va situar la calavera “Catrina” al bell mig del seu mural “Sueño de una tarde dominical en la Alameda Central”.

La calavera Catrina.

El nom, però, li va posar el gran Diego Rivera. Originalment, Posada va publicar la Calavera Garbancera com a part del contingut satíric al diari. El nom “garbancera” feia referència a com es coneixien els indígenes que es feien passar per europeus.

La fal·làcia, la impostura; un costum tan estès en aquella època com ara.

Quan Rivera la va posar al seu mural, la va anomenar “Catrina” –de “catrín”, que era com es designava els “dandis”– i ja prenia un altre matís.

Rivera 0; Posada 1.

L’art ha tractat sovint la calavera com a símbol de la mort, de la brevetat de la vida; el final que iguala les persones. Tots morim, i el que fem en vida sovint és irrellevant. 

Posada va morir oblidat, i el gran Diego Rivera amb honors i monuments. Però, mentre cada cop menys gent recorda el gran Diego Rivera, les calaveres de Posada segueixen connectant amb el poble. 

Perquè, al capdevall, connectem amb l’essencial, ens arriba l’autèntic. El que és franc, sense disfressa. El que ens parla de les coses tan importants com simples: la vida i la mort.

2 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar