Matisse

Les rutines dels artistes

El libre de les rutines

La meva agent literària em va citar al seu despatx, i el primer que va fer va ser regalar-me un llibre: “Rituales cotidianos: Cómo trabajan los artistas”.

Perquè ella és una professional i té els ovaris pelats de tractar amb penya rara.

Fa molts anys que coneix molt bé els artistes i sap que a tots ens passa; tots tenim un desordre important. De fet, el mateix autor del llibre el va començar en forma de blog un dia que no sabia com motivar-se.

Una cosa comuna

Jo ja tenia una rutina (vàries) des de feia molts anys, i no gosava dir-ho per por de semblar encara més excèntric. Al llegir el llibre vaig descobrir que tenir una rutina és una cosa comuna entre persones creatives, lo qual em va reconfortar força, francament.

Bravo per la meva agent.

Això no és una fórmula màgica ni garanteix res. Però el que vaig veure al llibre és que per a molts artistes la rutina és necessària pels mateixos motius. Dels quatre que es repeteixen més, jo ara te’n parlaré de tres:

Evitar les distraccions

Tots necessitem concentració per a crear. Ja sigui per evitar distraccions (amb les “absurdes trivialitats de la vida quotidiana”, com deia Goethe), com per tenir un ambient de llibertat que requereix la noble tasca de deixar-se anar.

En un cap que no para, la rutina palia i ajuda molt a ordenar el caos, tant a l’entorn (coses externes, gent, etc) com dins del propi cervell creatiu.

La intimitat

L’artista necessita estar en el seu propi món per crear. Tret d’excepcions raríssimes, l’aïllament és indispensable.

Miró no suportava les innauguracions i festes; fent servir paraules seves, li tocaven molt els collons. A Picasso, que era molt més sociable, li molestava ser interromput fins i tot pels amics: amb Fernande van marcar els diumenges com el dia de rebre visites, i així en una tarda es treien de sobre les “obligacions amistoses”.

La necessitat

L’artista ho és per naturalesa, i no s’hi pot fer res. Simplement necessita crear perquè és la seva manera de ser.

Matisse treballava cada dia, diumenges inclosos, i parla de les models que contractava: “Pobretes! No ho entenen. No obstant, no puc sacrificar els meus diumenges només perquè tinguin xicot”.

Britten ho tenia igual de clar. Segons Donald Mitchell: “Tothom, fins i tot ell mateix, havia de ser sacrificat en funció de l’acte creatiu”.

Schulz, ras i curt: “Em sentiria molt malament si no pogués dibuixar tires. Em sentiria molt buit si no em deixessin fer aquestes coses”.

El quart motiu

Com t’he dit abans, hi ha un quart motiu pel qual és molt necessària una rutina, i és la salut mental i els estats d’ànim, com va descobrir Miró a Mont-roig (i jo al Llobregat). Però això m’ho guardo per a un altre post, que aquest se’m fa llarg.

Jo també tinc una rutina

Jo fa molts anys que tinc una rutina. Costa molt mantenir-la, perquè topes amb la vida real (factors externs que ho fan difícil, i de vegades fins i tot amb la incomprensió); per això, amb el temps i les circumstàncies l’he anat variant.

Per explicar-te la meva rutina actual he elaborat aquesta infografia, que ara es porten i m’ho passo molt bé fent-les.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar