Maria Sibylla Merian i el criteri personal.

Podem llegir i ja està, o podem llegir amb criteri i treure’n conclusions. I això tan normal, no ha sigut sempre així.

Prenem la frase següent:

“La Maria Sibylla Merian era una artista i científica del segle disset”.

La podem llegir, repetir i aprendre-la de memòria, i recitar-la als nostres fills fins que els quedi gravada i la transmetin a la seva descendència.

O bé, podem relaxar-nos i llegir la frase amb alegria i criteri, i de seguida traurem la conclusió que la Maria era una persona excepcional.

Per què la Maria era excepcional?

Per començar, era excepcional que una dona fos artista. Al segle disset, les dones tenien vetada la seva participació als tallers de pintura, i si alguna aconseguia agafar un pinzell, es limitava a pintar floretes per després fer-ne brodats.

En canvi, la Maria va anar molt més enllà.

Què va fer la Maria?

La Maria dibuixava els insectes que veia per si mateixa, no els insectes que havia vist en altres dibuixos. És a dir, al dibuixar també treia les seves pròpies conclusions.

A l’observar per si mateixa, va veure que els cucs no naixien per “generació espontània” –és a dir, del no res, com deia Aristòtil i ens havia transmès l’escolàstica– sinó que es reproduïen pels ous que ponien les papallones.

Com que el nostre sentit crític és insaciable, ens seguim preguntant coses.

Per què la Maria era així?

La Maria vivia a Frankfurt, en una família d’impressors, artistes i editors protestants.

“I a mi què cony m’importa, això?”, et preguntaràs amb el teu sentit crític i juganer.

Doncs molt, perquè ens explica l’ambient en el qual es va criar. Abans de la impremta, els capellans llegien la Bíblia i la penya escoltava. La impremta havia canviat la manera de llegir: molta més gent ho podia fer, i ho podia fer a casa; i la privadesa de la lectura individual permetia llegir amb criteri.

Com pots fer tu ara.

El criteri propi porta lògicament a qüestionar coses, a que Luter plantegi canvis a l’Església, i a que l’Església s’emprenyi molt perquè perd el seu poder absolut. Això porta lògicament a prohibicions, a resistències, a l’ús de la força, a guerres, a milions de morts i a que guanyin els protestants.

Per als protestants, la dona havia d’aprendre a llegir (ni que fos per llegir la Bíblia). En general, fins i tot entre les classes baixes, les dones sabien quatre coses. A més a més, a la seva societat es valorava el criteri personal i estaven acostumats a qüestionar-s’ho tot.

Ara entenem per què la Maria era com era.

En aquest sentit, la Maria era excepcional, sí, però també una dona molt de la seva època, que era una època de canvis.

Llegir amb sentit crític va permetre tenir criteri i plantejar-se coses, va fer néixer la ciència basada en l’observació i l’experimentació, deixar gradualment de creure’s les supersiticions, i –tret d’alguna excepció, no diré noms– separar el poder de l’Església i de l’Estat.

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar