Navegar a vela

Navegar a vela. Lliçó número u

El dimecres vint-i-vuit de setembre de l’any dos-mil cinc, va passar una cosa que em va canviar la vida per sempre.

Els pares m’havien regalat un “bateig de vela” al port de Barcelona. Per fortuna no hi havia ningú més apuntat, de manera que vaig tenir la gran potra de tastar què era navegar a vela, a soles amb la instructora.

Jo venia de molts anys de fòbies. Encara que ja havia superat moltes coses, estar en una barqueta de vela sense motor i movent-se “enmig del mar” [res, a fora al port] m’agoixava molt. Aquella cosa inestable era tan petita que, tot i amarrada, es bellugava força i per poc no caic. La instructora em va fer seure, va hissar la vela…

i de cop va començar la vida.

I vaig entendre per què en diuen “bateig de vela”.

No em posaré a descriure una cosa molt difícil d’explicar i que a tu potser t’avorriria; diguem que vaig sentir molt forta la natura i els elements o la gràcia de Nostro Senyor o l’ordre perfecte de l’univers… i em va saber molt greu per tots vosaltres i tota la pobra gent que moriria sense haver viscut la vida tan intensament.

Aquell dimecres, la barqueta va sortir del port allà, a fora, a la immensitat del mar obert [res, a fora al port]. I dissabte jo, el nou home, començava un curs de vela: el primer.

El primer de molts, moltíssims. Des d’aquell dia vaig estar navegant i fent cursos, tants com em podia permetre, tant els caps de setmana com entre setmana. Sempre. I feia les travesses que podia: Formentera, Menorca, més Menorca, i tornada, i una altra… Fins i tot durant la crisi, i sense gaires diners. No anava al cine, no viatjava, no tenia capricis, vaig deixar el lloguer… no gastava en res que no fos navegar.

Això va durar cinc anys que van ser com cinquanta.

Durant aquest temps vaig conèixer persones molt especials. Fora d’elles, no podia compartir amb ningú el que sentia, la meva intensa, brillant i nova vida; només era capaç de fer-me entendre amb gent que navegava.

Un dia et parlaré de la gent que navega a vela. Ara no ve al cas, perquè ara vull explicar-te el significat de tot això.

Perquè no és només la vela i el mar; no va només de la direcció del vent, del vocabulari nàutic, ni tan sols d’allò de oh el mar, que bonic; o que allà hi ha tantes estrelles que, oh, no cal un llum per llegir. No m’importa ara la brisa a la cara, la calor del sol a la pell ni el miracle de sentir la sal al respirar.

No, ara et vull explicar el sentit de tot.

Que quan ets al mar no t’emprenyes perquè faci vent o plogui, ni perquè faci fred, o calor. No t’emprenyes. Perquè ets una merdeta que flota en el que de debò importa, i que és molt més gran que tu i que la teva merda de feina i la pintura de la paret i la declaració de la renda. No t’emprenyes gens perquè hi ha onades fortes, o cap. Mires de trimar bé la vela, i tries un rumb. TU tries un rumb; atenció amb això. No te’mprenyes perquè el rumb TU el pots canviar quan vulguis, però els elements no. Els elements hi són i no pots fer-hi res, insecte anodí. No t’emprenyes perquè, sense saber-ho, saps que hi ha coses que són així, que TU no pots canviar, que són molt més poderoses que una merdeta flotant com TU. No t’emprenyes perquè de cop has après que el que facis només depèn de tu, i que el que sigui, ho serà en aquell context que tu no controles. No t’emprenyes perquè ets un puto microbi al cosmos, i el mar, el vent, el cel i l’univers ni tan sols es fixen en tu, miserable. No t’emprenyes perquè si ara mors, serà una mort digna. No t’emprenyes perquè formes part d’una cosa molt gran. No t’emprenyes perquè navegues.

Enmig de tot això va venir la crisi, i jo no la vaig patir tant. No perquè no m’afectés econòmicament, que vaig deixar de tenir feina per sempre (tret d’algun encàrrec puntual), sinó perquè sé que hi ha coses que no puc controlar i altres que sí.

Aquesta és la lliço número u de la navegació a vela.


El del dibuix és Joshua Slocum. El primer navegant que va fer la volta al món en solitari. Una història que t’explicaré un altre dia. Si t’nteressa molt, et recomano aquest llibre.

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar