Amateur

No tinc estudis

Però sé moltes coses

Com et deia, sóc un amateur. I com a amateur radical, sóc un ardent autodidacta. Vaig deixar l’insti per avorriment, i m’he fet la meva carrera a mida, aprenent el que m’ha semblat oportú segons la producció de gàmetes. Degut al funcionament estrany del meu cervell, que explicaré en un altre post, sóc incapaç de seguir una línia recta, encara que sigui una línia temporal. Dit em paraules romàntiques, em mou la passió (dit en paraules mèdiques, tinc un parell de trastorns).

Un postgrau a la uni

Nogensmenys, ara, granadet, m’he posat a estudiar “Comunicació de marca” a la uni, amb la intenció d’aprendre més coses sobre com explicar conceptes, com transmetre de la millor manera idees a altres persones. I això, avui en dia, ho contemplen molt bé disciplines com el marketing i el branding, perquè van de comunicar marques; i ja saps que una “marca” no és l’etiqueta d’un producte, sinó la idiosincràsia d’un ens o cosa (sigui un producte, una persona, un país, un llibre, un programa de televisió, un web o una idea; tant és).

Ànima càndida

Però resulta que els treballs que he de fer són proves que he de superar i m’hi posen nota. És obvi, sóc a l’escola i s’hi fan examens. Ja ho sabia: per això vaig deixar l’institut. Però, ingenu amateur de mi, em pensava que havia millorat l’assumpte. Que a aquestes altures del mil·leni ja havíem superat el titulisme. I no, molt al contrari. Em trobo que tot està enfocat en professionalitzar-se encara més i, a sobre, en especialitzar-se!

Ei, que jo no…

Els comentaris que els professors fan als treballs són del caire “molt bé, bona reflexió, però poc professional”, o “això, en una agència, ho trobarien així o aixà…”. I jo em pregunto: ¿se’m va preguntar, en matricular-me, si volia treballar en una agència? ¿Vaig dir, tal volta, que voldria dedicar-m’hi professionalment? Es dóna per fet que sí. I això és molt greu. Un insult a l’amateurisme i a les persones decents.

Nota per concloure

En definitiva, veient tot això, em trobo que si volgués professionalitzar-me em faria malbé. Que el meu talent-en-el-que-sigui, si mirés d’endreçar-lo, de posar-lo en fila, de burocratitzar-lo amb un títol o un expedient acadèmic, s’esvairia.

Pel que fa al marketing, em quedo amb la frase d’un dels meus mestres (que no de la uni):

“Tu no ets el teu currículum, ets la teva feina”.

Seth Godin

M’agrada molt dibuixar i escriure, explicar, crear històries, transmetre coses, inventar-me maneres de comunicar, i tota la pesca. Però no m’he sentit mai còmode dient que sóc il·lustrador, o guionista; ni tan sols dibuixant o escriptor. Perquè em sembla que posar una etiqueta al meu talent-en-el-que-sigui fóra estrènyer la cosa, com ofegar-la.

El més important és que, al ser essencialment amateur, m’agrada molt el que faig. Això: faig. I el fer coses és l’oposat del produir coses.

Orgull amateur

Segur que saps de què parlo, perquè tu també fas coses. Coses en les que hi poses el cor. Coses importants de debò, com criar canalla, fotografiar ocells, tocar el piano o fer poemes. Coses que valen la pena de fer encara que es facin malament.

Narturalment, t’he fet un còmic que ho resumeix:

Un comentari

Els comentaris estan tancats.

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar