Canvis a Continguts Guais

T’anuncio canvis.

Tenen a veure amb la meva àvia. Segueix llegint i ho entendràs.

Fa un temps que et vaig esmentant un “rebranding”. 

Com ja saps, un “rebranding” és un canvi profund, un “replantejament”; d’una marca, en aquest cas, però que és aplicable a tots els àmbits, personals o professionals.

Com tantes coses del marketing, per altra banda.

T’explico els canvis:

Tant la forma, com el contingut, variaran substancialment. 

L’essència no.

Serà l’essència de Continguts Guais.

Ja la coneixes. Ja et vaig explicar per què va néixer Continguts Guais; un malestar, un dolor. Una necessitat de parar i recuperar l’esperit humanista.

Estava brut. De notícies, d’odi, ideologia, crisi, injustícies, violència i política. Necessitava canviar els meus raonaments, recuperar els valors importants.

Centrar-me en l’art, la ciència: cultura, progrés… Humanisme. Aquesta és l’essència de Continguts Guais

I això no canviarà mai.

Com que formes part dels “subscriptors” (ja no en direm així –és un dels canvis– i més endavant t’ho explico), continuaràs rebent els correus.

Et recordo que, com sempre, per llei –i com ja saps perquè t’ho dic a cada correu– si no t’agraden et pots esborrar de la llista, i tan amics. T’estimaré igualment.

Quins canvis són aquests?

Resumint molt: l’objectiu és fer penya, colla, comunitat.

Com? Entre d’altres coses, amb un Full de Calendari que t’enviaré cada dia; un calendari  que serà de tots. 

De tots?

Sí. T’ho explico:

El faré jo, el canalitzaré a Continguts Guais, l’elaboraré, l’escriuré i l’enviaré. Faré d’editor i tindré l’última paraula.

Però serà “popular”; tu –com tothom qui vulgui formar part d’aquesta comunitat– també proposaràs temes, suggeriràs idees, que després compartiré a la colla, els que siguin a la llista per rebre el correu.

Per què faig això tan rar?

Perquè no vull que rebi el correu ningú que no el vulgui. No vull que el rebis per compromís, que t’arribi i no l’obris, que et faci pal tenir coses guais cada dia. Necessito fer net, i centrar-me en les coses importants; i tu ho ets. No vull noses ni distraccions, només l’essencial.

I perquè em ve molt de gust compartir coses amb tu, i amb qui les vulgui. 

I necessito canviar el ritme: 

que sigui lent, d’anar fent cada dia, poques passes, al ritme humà, natural.

Que cada dia sigui una sorpresa.

Cada dia un alicient, una curiositat, unes ganes de saber i de fer.

Com canviaran els correus?

Fugint de tot això del bombardeig informatiu i la immediatesa de les xarxes, aquest ritme frenètic, agressiu i aquesta ànsia d’actualitat, seran 

lents; d’anar fent. Ara una mica, demà una altra mica. 

No hi haurà actualitat, ni presses. 

Seran més breus, fets a mà. El que doni el ritme del dia. La distància entre un correu i l’altre serà d’un dia; la recorreguda a peu o en bicicleta, amb calma, 

Un passeig.

Tot això és molt abstracte, Gabriel.

Sí, ja ho sé. 

Ara t’ho concreto, perquè ho entenguis millor:

La meva àvia era molt guai. L’àvia havia sigut una persona depressiva, irritable, irascible però de vella va canviar molt. Va ser tot optimisme, pau i alegria. Per mi encara és un referent.

És possible, canviar així? 

Es veu que sí.

Jo sé el perquè, però no te’l puc dir –és una cosa íntima, de família, ja em perdonaràs.

No pateixis, no et parlaré de la meva àvia. Venia al cas per entendre millor una altra cosa:

Com tanta gent de la seva generació, la meva àvia tenia un calendari de paret, dels que cada dia s’arrencava un full. 

A la part del darrere, hi havia una dita, una endevinalla, un fet curiós, un passatemps…

Cada dia arrencava un full del calendari.

“El full del calendari”.

Cada dia era una sorpresa. Una emoció lenta. De cada dia. D’aviam què passarà avui. Hi havia continguts guais.

L’àvia tenia 101 anys, i un dia va caure.

A la paret de casa seva, encara hi ha el full de calendari de l’últim dia: el 13 de març de 2016.

No l’hem canviat. No l’hem volgut tocar. Sempre que el veig, penso en ella i somric.

Vull continuar el calendari. Vull recuperar el ritme de viure cada dia que tenia ella. De tenir il·lusió per veure quina sorpresa hi haurà demà.

De la curiositat, de la broma, del contingut guai que toqués aquell dia.

A partir del gener, continuarem el calendari.

Cada dia, a poc a poc, amb contnguts guais.

M’agradaria molt que hi fossis, que passéssim junts els dies.

T’hi apuntes?

Al subscriure’t, consents i acceptes les coses legals sobre les teves dades. Mantinc les teves dades privades i només les comparteixo amb tercers que fan possible aquest servei. Llegeix la meva* Política de Privacitat per a més informació.

*No és meva, venia per defecte. Encara no domino el tema legal, però sàpigues que, pel que fa a Continguts Guais, mai no hi haurà mala fe; que de mala fe, violència i malícia el món actual ja en va prou servit, i que precisament jo he creat aquest lloc per recuperar les coses belles i les virtuts que va assolir la civilització, i per mantenir o recuperar la fe en la humanitat.

40 comentaris

    1. Gràcies, Mer!
      Jo em sento molt bé, però també vull que t’hi sentis tu. Sense lectors, la comunicació no té gaire sentit :-*

  1. Si ja em fa molta il·lusió rebre els mail dels dilluns, imagina’t rebre’n un cada dia!!
    Ja tinc ganes que sigui 1 de Gener. ❤️

  2. El meu avi també tenia un calendari d’aquests i l’enganxava a la paret de la cuina vella amb una pasta d’aigua i farina. Ell n’arrencava els fulls i l’àvia em guardava els que creia que m’agradarien, els passatemps, les poesies. Justament aquest Nadal he comprat un calendari d’aquests per regalar a la meva mare, que ara és l’àvia.
    Endavant amb el calendari si és el que vols fer, seré aquí per passar els dies.

    1. Era molt bonic, sentir com t’explicaven el que n’havien llegit; i aquests rituals que hem anat perdent de l’anar fent al nostre ritme.
      Gràcies, Maria! 🌸

  3. Oh, sí. Recuperar la il·lusió i l’alegria del dia a dia! Com a la infantesa, on tot era novetat i sorpresa. Jo també vull canviar. Deixar molt enrere i recuperar il·lusió i engrescar-me en allò que realment omple.
    Sí. Gràcies.

    1. Gràcies a tu, Alfons! Ja has llegit que m’agradaria que fos una mica de tots, que qui vulgui aporti suggeriments. I la ciència i la natura són pilars fonamentals de Continguts Guais! Ho anirem trobant de mica en mica, pas a pas 🐾

  4. Tenir cura d’un mateix i dels teus sempre és important. I si la intenció és que l’efecte positiu arribi als demés, encara millor. Endavant amb els canvis que creieu convenients!

  5. Endavant Gabriel,
    El què fas em sembla no només interessant sinó també sumament inspirador! Totes les ganes del món d’anar girant la pàgina del Nostre calendari.

  6. A finals d’any toca fer net. Molt bé això dels canvis! I que bonic lo del calendari de la iaia.

  7. De “lector” em tindràs sempre, però justament entro amb la pròpia contradicció del tenir moltes coses a fer cada dia, no arribar a tot i no prioritzar “les xarxes socials”, per això no sóc gaire actiu escrivint (una mica més llegint)
    …Però et ben asseguro que els “continguts guais” me’ls llegeixo sempre, però no sempre el dilluns obro el teu preciat email i la corresponent entrada del blog.
    De fet encara mantinc alguna pestanya del navegador amb alguna de les entrades (com ara “l’humor”), amb les ganes d’afegir un comentari en algun moment i que normalment acabo tancat al cap d’algunes setmanes per “obsoletes”…
    És la contradicció en la que vivim: els teus continguts tracten temes universals, atemporals, però ens movem en un mon d’immediatesa: de “stories” i similars que caduquen a les 24h (i baixant).

    Sigui com sigui, m’apunto al carro. En aquest sentit “em deixo portar” per allò que vingui i aquest particular “nulla dies…” que portarà la signatura del teu enginy…
    😉

    1. Precisament, Albert, sempre her volgut que els continguts fossin atemporals (els del marketing en diuen “contingut evergreen”; sempre descobrint la sopa d’all 😅).
      Em fa molta il·lusió que tu llegeixis el que escric, em recorda la revisteta que vam fer junts a l’escola fa dècades i m’emociona. Gràcies! 🌺

  8. A mi també m’agraden els canvis, i la història de la teva àvia i el calendari que encara hi és, molt tendra. Gràcies!

    1. Gràcies a tu, Esther!
      L’àvia va ser una cosa excepcional, de jove molt mala llet i de vella sempre rient… Devia ser el cafè que la va mantenir activa i alegre fins als 101… ☕️

  9. M’agrada la idea del calendari, veurem l’estètica si funciona! Si ho vols, aniré opinant.

    1. És clar que ho vull, Alba!
      L’estètica no la tinc decidida del tot, i pot ser que vagi evolucionant una mica, però he de tenir en compte coses com el pes de les imatges i altres elements que podrien fer que els correus no arribessin bé.
      Tampoc volia imitar fidelment el calendari clàssic…
      Ho anirem veient plegats. Gràcies! 😘

  10. Els canvis sempre són inesperats i alhora generen certa intriga, així que, com no podia ser d’altra manera, em llenço expectant a l’aventura amb tu.
    Som-hi!

  11. Gabriel, m’encanta aquesta pensada tant guai!
    Saps que? La meva mare també tenia un calendari de full diari, el tenia a la paret del menjador enganxat a una fusta (feta pel meu pare, és com un escut) per enganxar-lo ho feia amb “Imedio”
    La meva germana segueix la tradició del calendari de full diari.
    Gràcies!

  12. Fantàstic, Gabriel! Em sembla molt bona idea i alhora em sorprèn que puguis tenir temps per a dur-la a terme, ets un crac absolut! T’agraeixo molt aquesta dedicació i la sorpresa diària que tindrem. Endavant les atxes!

    1. Moltes gràcies, Eulàlia!
      Espero que t’agradi. La idea és que tothom qui ho vulgui aporti idees o suggeriments –sempre dins l’àmbit cultural, artístic, científic o humanístic– per tal de fer una mica entre tots.
      La cosa és anar creixent com a persones, amb valors universals i de progrés, per sobre de les coses temporals o mundanes.
      Quan ho tingui més ben rumiat, escriuré una mena de manifest o “bases” que ens serveixi una mica de guia.
      Petons!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *