A l’octubre del dos-mil dinou, em van proposar il·lustrar un llibre.
El Petit Menjatemps.
Un conte que havia escrit una nena gairebé trenta anys abans, i que tractava del temps.
Sembla un joc, però no ho és: la Llucia Ramis tenia quinze anys quan el va escriure.
I el més curiós, és que quan el llibre va sortir, va començar el confinament i el temps es va aturar.
Es va parar el temps.
És important això per a un llibre, perquè la majoria tenen una vida limitada; no estan en circulació de per vida.
Per això per mi és molt especial presentar-te El Petit Menjatemps un any més tard: