A l’octubre del dos-mil dinou, em van proposar il·lustrar un llibre.

El Petit Menjatemps.

Un conte que havia escrit una nena gairebé trenta anys abans, i que tractava del temps.

Sembla un joc, però no ho és: la Llucia Ramis tenia quinze anys quan el va escriure.

I el més curiós, és que quan el llibre va sortir, va començar el confinament i el temps es va aturar.

Es va parar el temps.

És important això per a un llibre, perquè la majoria tenen una vida limitada; no estan en circulació de per vida.

Per això per mi és molt especial presentar-te El Petit Menjatemps un any més tard: