La perspectiva en el dibuix

Fem-nos la idea que tu i jo som dibuixants i hem de dibuixar una cosa, però no sabem per on començar.

En dibuix, com en altres disciplines artístiques, la perspectiva és una manera de representació gràfica en dues dimensions d’un objecte que en té tres.

Per representar una cosa que està més a prop d’una altra, farem la primera més gran que la segona; d’aquesta manera ens farà l’efecte òptic de profunditat o distància.

Crear distància

De la mateixa manera, si tenim un objecte molt a prop i el volem representar sencer, ens haurem d’allunyar; a l’haver-hi més distància entre nosaltres i l’objecte, el nostre camp visual serà més ampli i l’objecte ens semblarà més petit. 

Així, a més a més, podrem veure quins altres objectes o coses l’envolten, en quin ambient o context es troba el nostre objecte, i quina relació té amb el seu entorn.

Aquesta relació amb l’entorn fa referència a l’enfocament, a la llum, al color, a les proporcions entre els diferents elements, i al seu comportament relatiu.

Això de “comportament relatiu” ens ho acabem d’inventar, però queda bé i ho deixem.

Relació amb l’entorn

Un cop tenim una visió més general dels diferents elements, ens fem una concepció global de l’escena, de la situació, i podem analitzar tot el conjunt. Això ens permetrà veure el nostre objecte d’una manera molt diferent de com el veuríem si només el miréssim de prop, com fan els cretins.

Ara tenim la poma –sempre és una puta poma– a sobre d’un tamboret, en un pati amb piscina i gespa a l’Empordà. Al fons, prats groguencs i el capvespre. Això ens indica que és a l’estiu, que som a casa d’uns pijos i que es fa tard. 

Com que són quarts de nou, agafem el llapis, dibuixem la poma, li entreguem el dibuix al pijo i li demanem cinc-cents euros abans que es faci fosc del tot.

En Borja, content amb el dibuix, ho paga gustós –de fet, val molt més, però tenim pressa– i ens demana un taxi. Ja a l’autobús, a l’altura de Cardedeu, comentem que l’endemà ens hauríem de llevar a les cinc per acabar un projecte. 

Relativitat

El projecte de l’endemà és il·lustrar un llibre de vuitanta pàgines; una cosa en la que fa molts mesos que treballem i que, tot plegat, ens aportarà cinc-cents euros nets. Hauran sigut mesos i mesos d’hores de feina diàries, d’enviar esborranys, que ens facin fer canvis d’última hora, i tolerar gent imbècil.

Haurem cobrat la mateixa quantitat de diners per aquest projecte que pel dibuix de la poma. Però no valen el mateix. Simplement a un li hem aplicat la perspectiva i a l’altre no.

Per això, la perspectiva és la primera cosa que haria d’aprendre qualsevol dibuixant.

Ús de cookies guais

Aquest lloc fa servir cookies per tal que tinguis una experiència d'usuari guai. Més info

acceptar